Josep Maria Sala Valldaura ens ofereix una panoràmica eficient del teatre representat a Catalunya al llarg de deu segles, des de lE̕dat Mitjana fins avui. Per assoli aquest repte combina dos mètodes de̕studi: lu̕n, que posa la̕ccent en la "representació", analitza la dramatúrgia, la teatralitat dels espectacles, les festes o les cerimònies, sense tenir gaire en compte le̕xistència du̕n text literari; la̕ltre, a partir de la noció de "literatura dramàtica", posa en primer pla el fet literari sense prescindir, però, de le̕scenificació. (項l llibre no planteja cap escissió entre el teatre antic i el modern, si bé dibuixa tres fases cronològiques en la història del teatre a Catalunya que no impliquen pas cap criteri més racional i moral hagi substitu{u4825}l criteri més sensual: un període de teatralitat no literària, que arriba fins a les acaballes del segle XVI; la professionalització du̕n teatre a la italiana, que es difon i comercialitza en castellà fins a mitjan segle XIX; i els darrers cent-cinquanta anys, quan es recupera el català sense abandonar el castellà i quan tornen els espectacles de carrer. Per dessota da̕questa divisòria, remarca que bona part del teatre popular és o ha estat atemporal.