Fuster analitza l'etapa de 1843 a 1854, la 'dècada moderada', en la qual s'estabilitza i es defineix el model del que serà l'Estat liberal espanyol fins a 1868. Per a Catalunya, aquella dècada va ser especialment important perquè és el moment que apareixen clarament les dificultats d'encaix d'una societat industrial en el marc d'un Estat espanyol amb vocació especialment agrària, els dirigents del qual rebutjaven la industrialització moderna, la fàbrica i les seves conseqüències en el camp de la transformació econòmica i social. El llibre il·lustra molt bé aquests problemes i representa una contribució molt interessant al coneixement del segle XIX català. Ens ajudarà a entendre millor els problemes que Catalunya va trobar per encaixar el seu desenvolupament industrial, amb les normes de convivència social que comportava, en el marc d'un liberalisme bastard on les Constitucions no es complien i les eleccions eren sistemàticament falsejades en una monarquia nominalment parlamentària, sotmesa al poder dels militars. Que alguns d'aquests conflictes ens en recordin encara d'altres de molt més recents és una prova de la persistència dels problemes i de la utilitat d'un millor coneixement de la nostra història per encarar-nos amb el present. (del pròleg de Josep Fontana).